“Josep Pons realitza aquí una espècie de síntesi sinfònica de la partitura, abordant els moments clau d’aquesta tragèdia humana. Mescla hàbilment els passatges purament orquestrals i aquells en què les intervencions vocals estan en gran mesura recolzades per una orquestra molt activa… La direcció musical de Josep Pons enfatitza amb ardor l’obra de caràcter èpic en un desplegament de dinàmiques orquestrals, des dels més delicats pianissimos fins als tràgics fortissimos.”